El suport a la sexualitat de les persones amb diversitat funcional

Algunes persones majors d’edat amb diversitat funcional tenen necessitats afectives, eròtiques o sexuals que només poden satisfer a través d’un servei especialitzat —per exemple, d’assistència sexual i de suports per trobar-lo o accedir-hi. Molt sovint, però, la família, els tutors o les institucions els neguen aquest suport perquè no els reconeixen la sexualitat o no estan d’acord, per raons morals o polítiques, amb aquest tipus de serveis.

L’objectiu del seminari “El suport a la sexualitat de les persones amb diversitat funcional” organitzat per la Fundació Víctor Grífols i Lucas (Barcelona, 27 de novembre de 2019) era posar en debat tres qüestions: (1) si els familiars, tutors o institucions poden negar l’exercici de relacions afectives i sexuals a persones amb diversitat funcional o els suports necessaris per accedir a serveis afectius i sexuals especialitzats de pagament; (2) situar les figures d’assistència sexual en el debat sobre la legalització o prohibició de la prostitució, i (3) abordar la possible negativa de professionals (objecció de consciència) i entitats (ideari) dels Serveis Socials a realitzar aquests suports.

El seminari va partir de la presentació i crítica, realitzada per Joan Canimas i Brugué, dels documents «El suport afectiu, eròtic o sexual a persones amb modificació jurídica de la capacitat d’obrar»  i «Diversitat funcional, afectivitat i sexualitat. Algunes qüestions ètiques que plantegen les relacions afectives i sexuals de les persones amb diversitat funcional amb necessitats de suport extens o generalitzat que viuen en residències».