Tema: Hospitalitat – bon tracte – cura
-
La intimitat nuclear de l’ésser humà. Reptes ètics i confidenialitat
Conferència inaugural de la 6a Jornada d’Ètica Assistencial. Intimitat i confidencialitat: nous dilemes ètics i drets a preservar en l’assistència al malalt, del Consorci Sanitari del Maresme, celebrat el 6 de maig de 2025 a la Sala d’Actes de l’Hospital de Mataró. Veure el programa
-
Canimas, J. (2024): “El cuidado de la intimidad», pàg. 43 – 52, a Inza-Bartolomé, A. y Isaola Argüeso, A. (2024): Ética, vulnerabilidad y cuidados en el ámbito social y sanitario. Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco.
Àmbits Serveis socialsEn el nostre context cultural, la intimitat és una necessitat humana fonamental perquè és condició de possibilitat d’aquest «jo» que és trobada amb un mateix, amb l’altre i amb allò altre i també condició de possibilitat del lliure arbitri, la llibertat ex-istencial i la dignitat humana. Al primer apartat d’aquest capítol es cartografia el panorama que despleguen…
-
Canimas i Brugué, J. (2023):”La imposibilidad de llamar-la casa” a Cuadernos “Vejez, sociedad y salud pública”, publicat per la Fundació Víctor Grífols i Lucas
Tenir una llar és imprescindible per a la vida humana. El que caracteritza una llar és la calidesa de la intimitat i la llibertat. Aquest capítol del quadern Vellesa, societat i salut pública, publicat per la Fundació Víctor Grífols i Lucas, tracta breument aquesta qüestió i la situació d’aquelles persones que no disposen d’un lloc càlid…
-
VV.AA.(2021): Obtenció, traspàs i guarda de dades personals. Protocol de bones pràctiques. Publicacions del Comitè d’ètica Aplicada. Àrea de Benestar del Consell Comarcal de l’Alt Empordà.
La intimitat és una necessitat humana cabdal, i també un dret fonamental. Per tant, no tenir cura de les dades personals de les persones que s’atenen en l’activitat professional no és només un delicte, sinó també i principalment un dany a la persona atesa. En aquest document es presenta un protocol de bones pràctiques sobre la…
-
VV.AA. (2018): La nostra ètica. Una manera de ser i de fer les coses
Llibret i vuit pòsters de lectura fàcil que recullen i expliquen set valors imprescindibles per a totes les entitats, professionals i familiars que atenen persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament. Ha estat elaborat i publicat per Dincat, una Federació que agrupa entitats de l’àmbit de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament de Catalunya i…
-
Canimas, J. (2018): «Cuidar és esser-hi», a Esguards i Presències.
En ètica, les declaracions, convencions, codis deontològics, lleis i protocols són molt necessaris. També ho és disposar d’espais en els quals es reflexioni i avaluï la pràctica professional i es generin canvis per millorar. Però la manera de ser i d’estar en el món i amb els altres és anterior i, per tant, més fonamental…
-
Canimas, J. (2018): «Arquitectura de la cura» a Iº Convocatòria del Palau Macaya: Articles de Reflexió Tribuna FEDAIA, 2018, pàg. 30-34.
Les persones som el lloc on som, ens construïm i cuidem construint i cuidant la llar que habitem. La construcció i la cura dels llocs, però, és gairebé impensada pels professionals de l’acció psico-sòcio-educativa i sanitària. De la poca importància que es dona a l’arquitectura en l’acció psico-sòcio-educativa i sanitària n’és bona mostra que, en…
-
Canimas, J. (2018): «Del Model Institucional al Model Comunitari. Indicadors del tipus de cura» a Iº Convocatòria del Palau Macaya: Articles de Reflexió Tribuna FEDAIA, 2018, pàg. 22-29.
La Unió Europea es troba en un procés de transició del model que anomena de cura institucional (institutional care) al de cura comunitària (community-based care). D’aquest procés, hi ha dues coses que no comparteixo. La primera és que considero mal trobats els conceptes cura institucional i cura comunitària i proposo substituir-los per cura comunitarista i…
-
VV.AA.(2016): Els Centres de Distribució d’Aliments: un model a transformar? Publicacions del Comitè d’ètica Aplicada. Àrea de Benestar del Consell Comarcal de l’Alt Empordà.
En els darrers anys, el desenvolupament dels Centres de Distribució d’Aliments (CDA) ha comportat la consolidació d’un model que s’assenta en determinats valors i dinàmiques que, a parer dels professionals de l’acció social que subscriuen aquest document, responen més a un model de caràcter pal·liatiu i assistencialista que a un model de justícia basat en…
-
Canimas, J. (2013): «Ètiques de l’ésser-hi», Butlletí Inf@ncia.
Hi ha un error que comença a ser massa freqüent: considerar que parlar d’ètica és parlar només de drets i deures; i que fer-ho d’ètica aplicada és parlar de dilemes o, estirant molt, dels problemes que de vegades planteja la posada en pràctica dels drets i deures. Aquesta preeminència i de vegades absolutisme de la…
-
Canimas, J. (2009): «Apuntes para una ética de la complejidad (o de si hay lugar para la beneficencia, la Piedad y la compasión en la educación social», a Revista de Educación Social, agost de 2009.
Àmbits Serveis socialsVersió revisada i ampliada de l’article publicat l’any 2007 :«Apunts per a una ètica de la complexitat», a Quaderns d’Educació Social, CEESC, monogràfic sobre Ètica i Educació Social, octubre de 2007, núm. 10, pàg. 19-34. L’ofici d’educador social és hereu directe d’aquelles ocupacions que fins no fa gaire practicaven una intervenció absolutament paternalista. La…
-
Canimas, J. (2007): «Apunts per a una ètica de la complexitat (o de si hi ha lloc per a la beneficència, la pietat i la compassió en l’educació social)», a Quaderns d’Educació Social, CEESC, monogràfic sobre Ètica i Educació Social, octubre de 2007, núm. 10, pàg. 19-34.
L’ofici d’educador social és hereu directe d’aquelles ocupacions que fins no fa gaire practicaven una intervenció absolutament paternalista. La proximitat d’aquest pretèrit, que en alguns casos encara és present, es nota en el fet que conceptes com ara assistència, beneficència, pietat, compassió, amor o fins i tot moral no es poden mencionar en l’àmbit de…
-
Canimas, J. (1986-1988): Articles al suplement Escoles del Punt Diari de Girona.
Aquesta col·laboració, de l’any 1986 al 1988, es va concretar en els següents articles: De la necessitat de la teoria (13.02.86); L’educació: entre l’esperança i la reproducció (20.02.86);; Educar pel conflicte (27.02.86); L’ofici de mestre (06.03.86); Els mestres gironins en, de i la transició democràtica (13.03.86); Passa amb vosaltres, titis? (20.03.86); En educació ja no…
-
Furcarà, C. (1981): Para ser un poco más libres… Cartilla d’alfabetització per a persones adultes, SEPT/ Escoles d’Adults de Girona, 1981.
Àmbits EducacióAquesta cartilla d’alfabetització recull l’experiència educativa, que és una experiència política i amorosa, de Concepció Furcarà Masmitjà, la Furqui, a les escoles d’adults de Les Pedreres primer i de Font de la Pólvora després (Girona). Il·lustrada per l’artista Vicente Huedo i publicada pel Servei d’Educació Permanent dels Treballadors (SEPT), segueix la metodologia de Paulo Freire…
-
Furcarà, C. i Canimas, J. (1981): Para ser un poco más libres… Guia didàctica pels mestres), SEPT/ Escoles d’Adults de Girona, 1981.
Àmbits EducacióGuia didàctica de la cartilla d’alfabetització Para ser un poco más libres… Té cinc apartats: 1. Introducció; 2. Marc de l’experiència; 3. La cartilla: descripció tècnica; 4. Recursos didàctics; i 5. Seguiment i avaluació dels resultats. Veure guia 1 Veure guia 2