Àmbit: Infància-adolescència-joventut
-
VV.AA. (2019): «Mutilació genital femenina. Cinc propostes de modificació del Protocol d’actuacions per prevenir la mutilació genital femenina i algunes reflexions», a Educació Social: Revista d’Intervenció Socioeducativa, 2019, núm. 73, pàg. 139-150.
Aquest article proposa cinc modificacions del Protocol d’actuacions per prevenir la mutilació genital femenina del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya (2007). La més destacable té a veure amb l’exploració genital. El Protocol estableix que quan una menor d’edat en situació de risc ha de realitzar un viatge al seu país…
-
Canimas, J. (2018): «La confidencialidad ante el abuso sexual a adolescentes», a Cuadernos de Trabajo Social, 2018, vol. 31, núm. 1, pàg. 199-210.
Temes IntimitatSegons l’autor, poden al·legar-se alguna o algunes d’aquestes sis raons per justificar la ruptura del secret professional: 1) per evitar o reduir un dany a la pròpia persona o persones; 2) per produir un benefici a la pròpia persona o persones; 3) per evitar o reduir un dany al professional o a terceres persones; 4)…
-
Canimas, J. (2017): «La infancia y la adolescencia en tiempos de múltiples crisis», a Crisis y salud mental en niños y jóvenes: ¿causa o consecuencia?, Barcelona: Quaderns de la Fundació Víctor Grífols i Lucas, 44, pàg. 11-20.
Temes LlibertatDe les múltiples crisis que afecten a les múltiples infàncies i adolescències en aquest nostre temps múltiple, aquest article es centra en dos crisis: la del cos natural i la de les estructures d’acollida de la primera modernitat (família, col·legi-treball-comunitat i moral). I arriba a la conclusió que aquestes crisis configuren i afecten de manera…
-
Vergés, J. (coord.), Canimas, J., Carreras. C., Molina, E. et alt. (2017): Diversitat religiosa i laïcitat a les escoles i hospitals de la ciutat de Girona, Girona: Documenta Universitaria.
Temes InterculturalitatLa part central d’aquest projecte consisteix en un estudi empíric sobre l’actitud de determinats col·lectius de la ciutat de Girona davant de la religió i la diversitat religiosa. En concret, l’estudi vol comprovar quin tractament es fa de la religió i la diversitat religiosa en les escoles i hospitals de Girona i veure si s’hi…
-
Feu, J., Serra, C., Canimas. J., et al. (2017): «Democracy and education: A Theoretical Proposal for the Analysis of Democratic Practices in Schools». A Studies in Philosophy and Education, (2017). doi:10.1007/s11217-017-9570-7
En l’àmbit educatiu el concepte democràcia es fa servir de moltes i variades maneres. A la primera part de l’article es presenten les principals aportacions del debat teòric en el camp de les ciències socials respecte al concepte democràcia i es proposa una definició basada en quatre dimensions: la governança, l’habitança, l’alteritat i l’éthos. A…
-
Canimas, J. (2017): “Cómo resolver problemáticas éticas?” [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).
Temes Metodologia deliberativaVersió actualitzada de l’obra publicada el 2016 en català. A la primera part (El repte), es descriu la situació d’una noia que explica a la seva terapeuta i al seu educador de referència que quan tenia 12 anys va patir abusos sexuals per part del seu pare i s’identifiquen els problemes ètics que això planteja…
-
Feu, J., Simó, N., Serra. C., Canimas, J. (2016):”Dimensions, característiques i indicadors per a una escola democràtica” a Estudios Pedagógicos XLII, N° 3: 449-465, 2016.
L’objectiu principal de l’article és presentar una conceptualització teòrica de democràcia acompanyada d’una operativització basada en les principals dimensions que, al nostre entendre, defineixen el terme. Aquest article parteix de l’anàlisi conceptual desenvolupada per l’equip Demoskole en el marc de la recerca “Democràcia i participació i educació inclusiva en els centres educatius”. Veure article
-
Canimas, J. (2016): “Com resoldre problemàtiques ètiques?” (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).
Temes Metodologia deliberativaDocument que planteja resoldre propostes clau a partir d’activitats. Consta de tres parts: A la primera part (El repte), es descriu la situació d’una noia que explica a la seva terapeuta i al seu educador de referència que quan tenia 12 anys va patir abusos sexuals per part del seu pare i s’identifiquen els problemes…
-
Canimas, J. (2016): «Quina mena de laïcitat han de practicar els centres educatius?», a Perspectiva Escolar, juliol 2016, núm. 388, pàg. 14-18.
Temes InterculturalitatQuin lloc ha de tenir la religió als centres educatius d’una societat democràtica? En aquest article: (i) es presenta el panorama conceptual que convida i obliga a la reflexió (societat secularitzada, societat postsecular, confessionalitat, laïcitat d’abstenció, laïcitat positiva, laïcitat de diàleg i laïcisme); (ii) es considera que, avui, els centres educatius públics de Catalunya practiquen…
-
VV.AA. (2016): «Ètiques i estètiques als CRAE (I): pírcings, dilatacions, tatuatges i micropigmentacions dels nois i noies atesos», a Butlletí d’Inf@ancia, abril 2016, núm. 94.
La qüestió dels pírcings, les dilatacions, els tatuatges i les micropigmentacions dels nois i noies que viuen als Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE), és una qüestió educativa important i, en algunes situacions, difícil d’abordar: s’han de permetre?; s’han d’autoritzar?; els educadors, han d’acompanyar als nois i noies a fer-se’ls?; depèn de l’edat?; del tipus d’incisió…
-
VV.AA. (2016): Guia per al respecte a la diversitat de creences als centres educatius de Catalunya, Generalitat de Catalunya.
Temes InterculturalitatLa Guia aborda cinc qüestions que poden ser motiu de conflictes ètics als centres educatius: (i) les formes de vestir i l’ús de símbols de l’alumnat i del professorat, (ii) els diferents menús dels menjadors escolars, (iii) els continguts curriculars, (iv) el calendari escolar i (v) el tractament del dol davant una pèrdua. Dona orientacions…
-
VV.AA. (2016): La gobernanza escolar democrática, Madrid, Morata.
Què és una bona escola? Com s’hauria de governar un centre educatiu per esdevenir una bona escola o un bon institut per a tothom? Darrerament, les respostes a aquestes qüestions estan inspirades pels models neoliberals i neoconservadors (com triomfar, com avaluar, com millorar resultats, com liderar una escola, etc.). Davant d’aquest escenari, en aquesta obra…
-
Canimas, J. (2013): «¿Hay límites en la forma de vestir del alumnado de los centros educativos públicos?», a Cuadernos de pedagogía, març 2013, núm. 432, pàg. 78-82.
Temes InterculturalitatA l’institut de batxillerat, la Fàtima porta un mocador al cap i no li diuen res i, en canvi, l’Antoni s’ha de treure la gorra quan entra a classe. L’Adrià porta una samarreta amb la imatge del Che Guevara sense problemes, i a en Miquel no n’hi deixen portar una amb la imatge de Franco.…
-
VV.AA. (2010): Guia sobre la pluralitat religiosa als centres educatius, Departament d’Ensenyament i Direcció General d’Assumptes Religiosos de la Generalitat de Catalunya.
Temes InterculturalitatAquesta primera edició de la Guia aborda quatre qüestions que poden ser motiu de conflictes ètics als centres educatius: (i) les formes de vestir i l’ús de símbols de l’alumnat i del professorat, (ii) els diferents menús dels menjadors escolars, (iii) els continguts curriculars, i (iv) el calendari escolar. Dóna orientacions ètiques, jurídiques i educatives…