Autor: Clara Canimas
-
Canimas, J. (2008): «De qué hablamos cuando hablamos de autonomía», dins Revista de Servicios Sociales y Política Social, Madrid, núm. 84, pàg. 159-170.
Temes LlibertatEls professionals de la intervenció psico-sòcio-educativa han col·laborat en l’augment del caràcter polisèmic del concepte autonomia i, tot i això, a vegades l’utilitzen sense especificar a quin tipus d’autonomia es refereixen i sense que sigui possible deduir-ho del context discursiu en què és utilitzat. A judici de l’autor, aquest fet pot dificultar les bones pràctiques…
-
Canimas, J. (2008): «Comentaris a la cultura de les persones sordes», a Quaderns d’Ètica Aplicada, núm. 3, pàg. 81-93 (en català, castellà, francès i anglès).
Àmbits Diversitat funcionalAlgunes persones consideren que la sordesa no és una disfunció ni una discapacitat, sinó un tret caracterial que configura una manera de ser i d’estar en el món, una cultura. Per poc que s’hi pensi, això té unes repercussions molt importants, per exemple pot justificar la negativa d’uns pares a que el seu fill sord vagi…
-
VV. AA. (2008): Força i violència en educació social. Girona: Quaderns d’Ètica Aplicada a la Intervenció Social, núm. 2 (en català, castellà, francès i anglès).
En aquest estudi s’analitza una situació real en la qual un educador social d’un Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE), va donar una bufetada a un noi del centre, el pare el va denunciar i en la sentència el jutge va considerar que l’acció no era punible. Simplificant molt, en el grup de deliberació ètica que…
-
Canimas, J. (2007): «Fordisme, postfordisme i educació alliberadora», a Quaderns d’educació contínua, València, pàg. 29-41.
Temes Metodologia deliberativaÀmbits EducacióAquest article és una primera aproximació de l’autor a la crisi mundial de l’educació i a la nova gestió de la complexitat que va comportar. Té cinc apartats: 1. La crisi de l’educació de la segona meitat del segle XX: cap a la formació permanent; 2. Un nou model de treballador; 3. Un nou model…
-
Canimas, J. (2007): «Apunts per a una ètica de la complexitat (o de si hi ha lloc per a la beneficència, la pietat i la compassió en l’educació social)», a Quaderns d’Educació Social, CEESC, monogràfic sobre Ètica i Educació Social, octubre de 2007, núm. 10, pàg. 19-34.
L’ofici d’educador social és hereu directe d’aquelles ocupacions que fins no fa gaire practicaven una intervenció absolutament paternalista. La proximitat d’aquest pretèrit, que en alguns casos encara és present, es nota en el fet que conceptes com ara assistència, beneficència, pietat, compassió, amor o fins i tot moral no es poden mencionar en l’àmbit de…
-
Canimas, J., Cardona, X., Fàbrega, T., Mora, A., Pellissa, B. i Vilar, S. (2007): «Els reptes de l’ètica aplicada a la intervenció social», a Quaderns d’Educació Social, CEESC, monogràfic sobre Ètica i Educació Social, Barcelona, octubre de 2007, núm. 10, pàg. 73-86.
Resum dels quatre tallers de la Jornada sobre els reptes de l’ètica aplicada a la intervenció social celebrada a Olot (Girona) l’any 2005 amb motiu del la celebració del 10è aniversari de la residència geriàtrica Montsacopa. La Jornada va aplegar professionals de diferents sectors i es fan identificar problemàtiques ètiques d’aquests quatre àmbits: (1) infància…
-
Canimas, J. i altres (2007): «La dimensió ètica de la pràctica professional», a Villar, E. (ed.) (2007): Pràcticum de Psicologia. Fonaments, reflexions i propostes, Documenta Universitaria, pàg. 209-242.
Aquest llibre recull els resultats d’una experiència de millora del Pràcticum del Grau de Psicologia de la Universitat de Girona. El capítol 6 («La dimensió ètica de la pràctica professional») aborda la dimensió ètica i conté cinc apartats: (1) El marc contextual de la formació en ètica professional dels estudiants de psicologia; (2) Problemàtiques ètiques…
-
Canimas, J. (2006): «La ética aplicada a la intervención social», a Revista Servicios Sociales y Política Social. Revista del Consejo General de Colegios Oficiales de Diplomados en Trabajo Social, 2006, núm. 73, pàg. 135-144.
Temes Ètica generalÀmbits Serveis socialsAquest article tracta tres qüestions: 1. La poca presència, en el moment en què va ser escrit (2005), de l’ètica aplicada en l’àmbit dels serveis socials i de la necessitat d’introduir-la; 2. El treball social com una professió d’alt risc ètic, però també de grans possibilitats ètiques; i 3. Els mecanismes de resposta als problemes…
-
Canimas, J. (2006): «Esperit de frontera», a VV. AA. (2006): Escola d’Adults de Salt: 30 anys al servei del poble. Salt 1976-2006, pàg. 139.
Temes Ètica generalÀmbits EducacióFa trenta anys el moviment d’escoles d’aduts era, com tants altres, una iniciativa frontera, una iniciativa que volia transformar el sistema situant-se en els seus marges interiors i destacar-los i aprofitar la seva empenta. Eren propostes extraradi: ni dintre ni fora de la ciutat, entenedores i pertorbadores a la vegada. Veure article
-
Canimas, J. (2005): «Ètica aplicada a l’educació social. Tres reptes i algunes qüestions bàsiques», dins Solé, P. (coord.): L’Educació social avui: la intervenció socioeducativa a Catalunya, Col·lecció Educació Social, Girona, 2005, núm. 11, pàg. 243-261.
Temes Ètica generalEn el moment d’escriure aquest article, Canimas considerava que l’ètica aplicada a l’educació a l’educació social tenia tres grans reptes: (i) aconseguir el nivell de desenvolupament que l’ètica aplicada ha assolit en altres àmbits, sobretot en el biomèdic; (ii) aprofundir en aquelles ètiques que el racionalisme ha titllat d’irracionals; i (iii) reflexionar sobre una professió que es caracteritza pel fet de voler…
-
VV. AA. (2005): Les persones grans i el dret a decidir. La Sra. Maria, anàlisi d’un cas pràctic sobre la dignitat, l’autonomia i els prejudicis vers les persones grans. Girona: Quaderns d’Ètica Aplicada a la Intervenció Social, núm. 1 (en català, castellà, francès i anglès).
S’analitza i es donen respostes a la situació de la Sra. Maria, una dona de 83 anys, vídua, que viu en una residència i que els seus dos fills van a veure una vegada al mes només per demanar-li els diners de la pensió. La treballadora social del centre va considerar la possibilitat d’iniciar un…
-
Canimas, J. (2004): «No hi ha cap ocell d’ales immenses que ens empari», dins Revista AD’. Quaderns d’Informació, gener/febrer de 2004, núm. 0, pàg. 8-9. Dip. Legal Gi-430-2004.
Temes Ètica generalA la nostra època ja no és possible eludir la nostra responsabilitat en la construcció moral que possibilita relacionar-nos i viure amb els altres i amb l’entorn. És per això que l’ètica aplicada no pot mantenir-se allunyada dels serveis socials i de l’acció educativa. Mentre que en altres àmbits (de la política, la medicina, la…
-
Canimas, J. (2003): L’estat de la qüestió de l’ètica aplicada als serveis socials i l’acció educativa. Girona*: Fundació Campus Arnau d’Escala, 138 pàgines*.
Temes Ètica generalÀmbits Serveis socialsAquest informe és l’origen de l’Observatori d’Ètica Aplicada a la Intervenció Social i també un dels primers impulsos a l’ètica aplicada als serveis socials de Catalunya i potser d’Espanya. Va ser un encàrrec de la Fundació Campus Arnau d’Escala a Joan Canimas. L’informe té sis capítols i un annex: 1. Definicions bàsiques; 2. La fonamentació…
-
Martinell, A.; Canimas, J. (2002): Ciudades Educadoras (en castellà, francès i anglès), Ajuntament de Barcelona/ Diputació de Barcelona/ International Association of Educating Cities, 2002. ISBN 84-7609-974-6.
Àmbits EducacióRedactors del Document de treball que el Comitè Executiu de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores va proposar a totes les ciutats del món membres de l’Associació per a la reflexió i estímul per a l’acció. Té vuit capítols: 1. Salutació; 2. Finalitats i usos d’aquesta publicació; 3. Carta de les Ciutats Educadores; 4. Algunes experiències…
-
Canimas, J. (1999): «La professionalització de l’horror», a Revista de Girona, Diputació de Girona, monogràfic sobre l’objecció i la insubmissió, juliol de 1999, núm. 195, pàg. 80-82.
Ens trobàvem en un pis del carrer Orient on tot es confonia feliçment: llargues discussions polítiques, innovadores experiències amoroses, planificació d’accions contra els militars, programació del servei civil a les Pedreres, escoltar Jorge Cafrune mentre en Toni Font, el primer objector de consciència que vaig conèixer, tornejava el fang… Així comença una narració en la qual…